dimarts, 4 de maig del 2010

Pre-cipici

La clau que obre els panys s'ha empenyat en posar pals(o claus)a les rodes de les modes passatgeres de revolucions efímeres. Sense cordons a les sabates correm per collons (com a corbates) cap a un pre-citat (al títol) precipitat precipici.
Per un cop a la vida, no hi haurà pas un mosso d'esquadra disposat a fer un control d'alcoholèmia? així tot just abans d'emprendre la caiguda al buit, rebentar la màquina etílica amb ètica sense estètica. Miri senyor agent, vaig bojament ceg per trobar alguna explicació explicita i si cal explosiva d'una veritat menguada per magnats que son uns mangants. Aturi'm! Senyor agent, encara que sigui per no caure a 300 per hora pel precipici... Però li juro que si bufo no hi haurà bufes que calmin els aires enverinats que em sortiran de les entranyes, com una maranya d'aranyes que teixeixen al fons del penya-segat, perquè encara que ho intenti prohibir: els somnis es teixeixen a mà i sense demanar permís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada