De la nit poc, és el reducte inhexorable dels ascons místics del parlament del vers.
Poc a dir en territori de gats i escombriaires, ombres i hombres en cel, dones que dónen (malvenen) el que no volen donar. Només hi ha espai pel silenci que omple compasos per passar d'una clau a una altre, de la manera en que SOLventen els aires de taulada les FAldilles del dia següent. Només ens falta la música dels silencis, que rau amagada a les butxaques d'un pare que torna tard de la feina.
Llavors sento les claus a la porta, em passa per sobre una mà congelada, calcada a la gèlida nit que acompanya la foscor de l'hivern, palmells amb dits que han treballat fins tard i encara tenen força per regalar-me una carícia càlida; la més suau encara que, plena de durícies, no hi hagi cap tan acollidora.
Poc a dir en territori de gats i escombriaires, ombres i hombres en cel, dones que dónen (malvenen) el que no volen donar. Només hi ha espai pel silenci que omple compasos per passar d'una clau a una altre, de la manera en que SOLventen els aires de taulada les FAldilles del dia següent. Només ens falta la música dels silencis, que rau amagada a les butxaques d'un pare que torna tard de la feina.
Llavors sento les claus a la porta, em passa per sobre una mà congelada, calcada a la gèlida nit que acompanya la foscor de l'hivern, palmells amb dits que han treballat fins tard i encara tenen força per regalar-me una carícia càlida; la més suau encara que, plena de durícies, no hi hagi cap tan acollidora.
Potser plou una mica i tot.
ResponEliminaRere de cada escombraria hi ha una rosa, que diuen!
M'acabo d'adonar al llegir la primera frase q realment només de nit poden il·luminar-se les coses; és una obvietat, però figurada, simbòlica, poètica, o de la forma q vulguem dir-li, té la seva gràcia.
ResponElimina