dissabte, 23 d’octubre del 2010

Utopia horitzontal

Rebenta el somni encadenat!

I mentre esquitxin els bocins digues que plou, que plou en horitzontal.
Fes les paraules tan planeres que semblin l'horitzó de Galeano*, que et serveixi per caminar sense entrebancs en la dissortada línia que separa l'ahir del demà.
Quan quedi tot xop simplement rellisca, rellisca activament sense deixar-te dur, rellisca amb el timó a la mà i avança cap a la utopia.

*La utopía es como el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Descens amb final anunciat


Resta...---------------------------------------------------------------PARET


ell ho espera,-------------------------------------------------------PARET


ell resta a l'espera,------------------------------------------------PARET


l'espera l'hi resta 1 segon,----------------------------------------PARET


la resta de segons tansols espera,-------------------------------PARET


doncs, ha quedat restat sense ser esperat--------------------PARET


i es llença cap a baix rodolant i es troba de cop una.........PARET