Resulta absurd preferir tenir un "pajaro en mano" abans que veure una bandada de 100 ocells seguint el compàs del vent, és com l'autopista que ens permet visitar els llocs que l'autopista ha aniquilat.
Parem-nos a pensar en el fum que deixa el temps al seu pas, com un tren que solca arrugues en el rostre de l'eternitat. Fumem-nos el vapor espès de la locomotora persuadida pels vagons de segles i segles d'existència humana. Enlairem-nos com el fum travessat pels 100 ocells que deixem escapar i així poder difuminar la nostra història entre els dibuixos esboçats de la nostra existència, barrejada amb la fumera infumable de l'herència imposada.
Deixem (ja que tenim poc) el llegat de veure encara algun centenar d'ocells despistats fent nius entre antenes, gratacels i cables. Potser així, i només així, serem capacxs de deixar petjada en aquesta generació tan obsoleta, tan persuadida i perseguida, tan crescuda de mentides i malmesa de veritat (que no de veritats).
Sí, ja ho sabem, la meva generació no ha viscut el Franquisme, però al contrari del que es creu, no ha tastat mai la democràcia. L'aligot de la bandera que van voler transformar en un colom de la pau, no l'han (l'hem) deixat volar mai.
Com diu en Jaume Arnella: El món que hem passat als joves no s'aguanta dret, ells podran equivocar-se, però nosaltres ja ho hem fet.
"Vola colometa", que diria la Mercè, però les ales innòcues cauen a les espirals dels aspirants a fer d'aquest món una autèntica fumera de pols, aixecada per una mentida que corre a la velocitat de la nostra passivitat.
Parem-nos a pensar en el fum que deixa el temps al seu pas, com un tren que solca arrugues en el rostre de l'eternitat. Fumem-nos el vapor espès de la locomotora persuadida pels vagons de segles i segles d'existència humana. Enlairem-nos com el fum travessat pels 100 ocells que deixem escapar i així poder difuminar la nostra història entre els dibuixos esboçats de la nostra existència, barrejada amb la fumera infumable de l'herència imposada.
Deixem (ja que tenim poc) el llegat de veure encara algun centenar d'ocells despistats fent nius entre antenes, gratacels i cables. Potser així, i només així, serem capacxs de deixar petjada en aquesta generació tan obsoleta, tan persuadida i perseguida, tan crescuda de mentides i malmesa de veritat (que no de veritats).
Sí, ja ho sabem, la meva generació no ha viscut el Franquisme, però al contrari del que es creu, no ha tastat mai la democràcia. L'aligot de la bandera que van voler transformar en un colom de la pau, no l'han (l'hem) deixat volar mai.
Com diu en Jaume Arnella: El món que hem passat als joves no s'aguanta dret, ells podran equivocar-se, però nosaltres ja ho hem fet.
"Vola colometa", que diria la Mercè, però les ales innòcues cauen a les espirals dels aspirants a fer d'aquest món una autèntica fumera de pols, aixecada per una mentida que corre a la velocitat de la nostra passivitat.
Visca!
ResponEliminaD'aquí poc podrem fer una trobada de blocs (falta posar-nos etiqueta, si és que la volem)
Salut i Lentitud per saber mirar més enllà del mínuscul i condicionat territori al qual ens ha tocat respirar la humanitat...i estossegar, clar!
Poesia en prosa! Vaig llegint i cada cop m'agrada més.
ResponElimina