El revers d'un vers és prosa, és la brotxa gorda, la eterna suplència, la contraportada, el món vist des del cul d'un got, el nen de parvulari que es surt de la ratlla amb les ceres, la subversivitat d'allò imperfecte, el preterit plusquamperfet del sempre, el d'ara. La cara B del casset, el revers del vers és la creu...
La creu...
Si mai pensem en mirar la CREU del món veurem el sud, la CREU de fer-se'n CREUS de tenir la CARA (la barra) de viure a la CARA del món (el nord), donant l'esquena a la CREU. Algú CREU que va tan CARA la decència de mirar al sud?
El revers del vers, la creu, la creu... el llast de la ploma entre els pensaments i el foli. El llast de la cara que sempre cau sobre la creu.
La creu...
Si mai pensem en mirar la CREU del món veurem el sud, la CREU de fer-se'n CREUS de tenir la CARA (la barra) de viure a la CARA del món (el nord), donant l'esquena a la CREU. Algú CREU que va tan CARA la decència de mirar al sud?
El revers del vers, la creu, la creu... el llast de la ploma entre els pensaments i el foli. El llast de la cara que sempre cau sobre la creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada